dissabte, 21 d’abril de 2012

Romorantin: la ciutat ideal de Leonardo







Després de la seva victòria al nord d'Itàlia i la conquesta del ducat de Milà, el rei de França Francesc I va entrar en contacte amb l'artista milanès.

Leonardo va emigrar a la cort de França juntament amb el seu deixeble Francesco Melzi (1493-1572). Va treballar com a mínim  dos anys  en el projecte, fins a la seva defunció el 1519. Es conserven pocs documents, però aquests revelen que va projectar un palau reial i una ciutat lacustre, situada en una xarxa de comunicacions fluvials que posaven en contacte el Mediterrani amb l'Atlàntic, facilitant el transport de mercaderies.

Captivat pels projectes de millora, defensa, higiene i ornamentació que Leonardo havia desenvolupat a la ciutat de Milà, el rei va encarregar-li el projecte de reordenació de la cort  i la construcció d’una nova capital just al centre de França, allí on havia passat la seva infància.

En referència al palau reial Leonardo ens els seus apunts donava els següents consells:
  •  Les sales que desitgi destinar a balls o a realitzar diferents tipus de salts o moviments diversos amb un grup nombrós de gent hauran d'estar en la planta baixa, doncs he vist esfondrar-se algunes i provocar la mort de moltes persones. Sobretot, observi que totes les parets, per molt fines que siguin, tinguin els seus fonaments en el sòl o sobre arcs ben instal·lats.
  • Els entresòls dels habitatges hauran d'estar separats per parets de maons estrets i sense bigues, pel risc d'incendi.
  • Els entresòls hauran d'estar voltats; quantes menys voltes hi hagi, més fortes hauran de ser.
  • Les faixes de roure hauran de quedar tancades en les parets per evitar que el foc pugui danyar-les.
  • Els excusats hauran de ser nombrosos i estar connectats entre si, de manera que l'olor no pugui estendre's per les habitacions, i les seves portes hauran de tancar-se automàticament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada