Èxit de les nits gastronòmiques: Leonardo da Vinci

L'acceptació que han tingut les Segones Nits Gastronòmiques organitzades pel Museu de Lleida i el Jardí Clos, han obert la porta a la celebració d'un tercer sopar que es durà a terme si assoleix el quòrum necessari. Podeu consultar el programa en aquest enllaç: La nit extraordinària. 

Al següent reportatge del Telenotícies Comarques de TV3 podeu veure com es desenvolupa l'experiència:

Romorantin: la ciutat ideal de Leonardo

Després de la seva victòria al nord d'Itàlia i la conquesta del ducat de Milà, el rei de França Francesc I,  va entrar en contacte amb l'artista milanès.

Leonardo va emigrar a la cort de França juntament amb el seu deixeble Francesco Melzi (1493-1572). Va treballar com a mínim  dos anys  en el projecte, fins a la seva defunció el 1519. Es conserven pocs documents, però aquests revelen que va projectar un palau reial i una ciutat lacustre, situada en una xarxa de comunicacions fluvials que posaven en contacte el Mediterrani amb l'Atlàntic, facilitant el transport de mercaderies.

Captivat pels projectes de millora, defensa, higiene i ornamentació que Leonardo havia desenvolupat a la ciutat de Milà, el rei va encarregar-li el projecte de reordenació de la cort  i la construcció d’una nova capital just al centre de França, allí on havia passat la seva infància.

En referència al palau reial Leonardo ens els seus apunts donava els següents consells:

•  Les sales que desitgi destinar a balls o a realitzar diferents tipus de salts o moviments diversos amb un grup nombrós de gent hauran d'estar en la planta baixa, doncs he vist esfondrar-se algunes i provocar la mort de moltes persones. Sobretot, observi que totes les parets, per molt fines que siguin, tinguin els seus fonaments en el sòl o sobre arcs ben instal·lats.

• Els entresòls dels habitatges hauran d'estar separats per parets de maons estrets i sense bigues, pel risc d'incendi.

• Els entresòls hauran d'estar voltats; quantes menys voltes hi hagi, més fortes hauran de ser.

• Les faixes de roure hauran de quedar tancades en les parets per evitar que el foc pugui danyar-les.

• Els excusats hauran de ser nombrosos i estar connectats entre si, de manera que l'olor no pugui estendre's per les habitacions, i les seves portes hauran de tancar-se automàticament.

Anna Hallado i Leonardo da Vinci

INSÒLIT
Amb aquesta aproximació a LdV, des de la seva cuina, refermarem la imatge insòlita del personatge històric.
CURIÓS
Despertar la curiositat del comensal és un dels objectius d’aquest recorregut per creacions i inspiracions gastronòmiques iniciades al segle XV pel geni i re-elaborades al XXI.
MODERN
Justament, en plena renovació de molts aspectes culinaris, iniciada per una munió de cuiners creatius, conectem amb un avantpassat que ens confirma com, l’enginy aplicat en el treball dels fogons, ens situa en la postura veritablement moderna.
ACTUAL
Descobrir que, afortunadament, el temps no passa en va i la cuina, com la humanitat, evoluciona favorablement i les receptes, amb més motiu, si ens venen signades per un geni, són mereixedores d’una actualització a la nostra mida.
TECNOLOGIA
La precisió no està renyida amb la creativitat, però per poder transmetre a tothom d’una forma didàctica les creacions gastronòmiques cal fer-ne ús. Precisió en tecnologia culinària significa emprar un sistema que ens eviti sorpreses desagradables, per això en aquesta difusió gastronòmica de LdV utilitzarem unes fòrmules i uns estris contemporanis.


Anna Hallado, sis-cents anys després...

Como Pomona i Leonardo da Vinci

"Poder comentar un sopar inspirat en Leonardo da Vinci és una regal per a qualsevol comunicador gastronòmic. Amb Leonardo tenim una paradigmàtica convergència humanística del científic i l'artista. Com a científic, trobava solucions tècniques per a limitacions de la realitat; com a artista, d'aquesta mateixa limitada realitat que contemplava, sabia mostrar la bellesa per omplir l'ànima interior de tots els que gaudim de la seva obra.

Tant si comentem els seus invents i estris de cuina i gastronomia (tercera dent de la forquilla, tovallons, rostidors, ventiladors de cuina...); com si pensem en la seva faceta com a cap de banquets d'una cort com la del renaixentista Ducat de Milà; el científic i l'artista es tornen a donar la mà.

En el fons, com a gran humanista, crec que Leonardo coincidia en què l'home està "dissenyat" per ser feliç i al voltant de la taula, les persones toquem la felicitat en moltes ocasions. Així, da Vinci inventava contínuament per augmentar el grau d'aquesta experiència gastronòmica i alhora tan artística."

Como Pomona

El cuiner Sergio Fernández i Leonardo da Vinci

El popular cuiner Sergio Fernandez, conegut per la seva participació en el canal de televisió especialitzat en gastronomia Canal Cocina, explica en aquesta entrevista com la figura de Leonardo da Vinci l'ha influenciat en la seva professió de cuiner.

Aquí teniu el vídeo de l'entrevista titulada:

"El personaje de Sergio Fernandez"

Santa Anna, l'obra mestra definitiva de Leonardo da Vinci

Del 29 de març al 25 de juny de 2102, el Museu del Louvre presenta l'exposició "Sainte Anne, l'ultime chef-d'ouvre de Léonard da Vinci". Obra mestra de Leonardo da Vinci restaurada amb l'ajuda del Centre d'Investigació i Restauració dels Museus de França, la Verge i el Nen amb Santa Anna és al cor d'una extraordinària exposició que reuneix per primera vegada tota una sèrie de documents relacionats amb aquesta taula.

La mostra conté esbossos de composició, dibuixos preparatoris, estudis de paisatge i el magnífic cartró de la National Gallery de Londres-mai mostrats al costat de la taula des de la mort de Leonardo- que il · lustren, entre altres coses, aquesta llarga meditació i reflecteixen diferents solucions  proposades successivament pel mestre.

La presentació d'altres pintures de Leonardo da Vinci també serveix per mostrar com la Sainte Anne és la veritable culminació de la recerca moltes i diverses sobre la naturalesa de l'artista i l'art. Per tal de donar plena dimensió de la naturalesa innovadora d'aquest treball, l'exposició també tracta de reemplaçar en la tradició iconogràfica relacionada amb això (la Verge i el Nen amb Santa Anna) i es centra en la influència considerable que va tenir en l'art italià del segle XVI.

Biblioteca Leonardiana e-Leo

La Biblioteca Pública de Leonardo Vinci té la col · lecció completa de les edicions de les obres de Leonardo des de 1651.
Aquest arxiu digital va ser dissenyat i construït amb l'objectiu de salvaguardar material documental. També ofereix als estudiants un estudi més avançat de les obres de Leonardo da Vinci .


e-Leo aporta als seus usuaris:

• Funcions de referència (exploració manuscrits)
• Índex de dibuixos
• Glossari leonardià
• Índex alfabètic els repertoris lèxics de Leonardo 1905-1999
• En les funcions de text de cerca: cerca de termes / analitza i Classificació