dijous, 5 d’abril del 2012

Como Pomona i Leonardo da Vinci


"Poder comentar un sopar inspirat en Leonardo da Vinci és una regal per a qualsevol comunicador gastronòmic. Amb Leonardo tenim una paradigmàtica convergència humanística del científic i l'artista. Com a científic, trobava solucions tècniques per a limitacions de la realitat; com a artista, d'aquesta mateixa limitada realitat que contemplava, sabia mostrar la bellesa per omplir l'ànima interior de tots els que gaudim de la seva obra.

Tant si comentem els seus invents i estris de cuina i gastronomia (tercera dent de la forquilla, tovallons, rostidors, ventiladors de cuina...); com si pensem en la seva faceta com a cap de banquets d'una cort com la del renaixentista Ducat de Milà; el científic i l'artista es tornen a donar la mà.

En el fons, com a gran humanista, crec que Leonardo coincidia en què l'home està "dissenyat" per ser feliç i al voltant de la taula, les persones toquem la felicitat en moltes ocasions. Així, da Vinci inventava contínuament per augmentar el grau d'aquesta experiència gastronòmica i alhora tan artística."

Como Pomona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada