La cuina del Renaixement

 La cuina del Renaixement

L'arribada del  Renaixement a la cultura europea els segles XV i XVI va tenir com a "epicentre" les ciutats italianes de Florència, Venècia i Milà.  A partir d'aquell moment l'art de la cuina començà a experimentar una transformació que va consistir en passar de ser una raó de subsistència a convertir-se en un art, un exercici plaent dels sentits, una sublimació del poder; el menjar esdevé una espècie de religió per als poderosos, i es converteix en un instrument de gaudi i un dels elements de diferenciació social més acusats.

Al començament del Renaixement gairebé totes les cuines dels diversos països d'Europa estaven influenciades per les cuines romana o àrab, i a la zona mediterrània per les dues. A partir d'aquí tots els països comencen a donar el seu toc personal a la seva forma de cuinar.

L’era del Renaixement a la cuina, és l’era dels receptaris com el "Llibre de Coch", que no només faran èmfasi en allò relacionat amb les receptes, sinó també en la instauració i promoció dels bons modals, l'ordre dels menjars i com acomodar-se a la taula. Leonardo da Vinci representa un dels seus majors exponents, ja que va contribuir a l’evolució d’una cuina medieval arcaica i “avorrida”, cap a una gastronomia més refinada que donaria molta importància als banquets i a les "escenografies" que els acompanyarien.

Perden protagonisme a les taules els animals servits sencers als estofats i dins de pastissos, al seu lloc es proposen carns tallades, s’utilitzaven parts dels animals molt diferents a les actuals: peülles, cues, llengües, etc. Un exemple d’aquesta moda el trobem en el menú proposat per Leonardo per la boda d’una neboda de Ludovico Sforza i que, sembla ser, Leonardo havia preparat per portar-lo a terme a la taberna que gestionava conjuntament amb el seu amic Sandro Botticelli,  “Les tres granotes”:

·         Una anxova enrotllada descansant sobre una llesca a semblança d’una granota

·         Una altra anxova enroscada al voltant d’un brot de col

·         Una pastanaga, bellament tallada

·         El cor d’una carxofa

·         Dues meitats d’un cogombre sobre una fulla d’enciam

·         El pit d’una curruca

·         L’ou d’una aufreda

·         Els testicles d’un xai amb crema (freda)

·         La pota d’una granota sobre una fulla de dent de lleó

·         La peülla d’una ovella bullida, desossada

Cal destacar que s’introdueix l’ús de les pastes, principalment la lasagna i de farines com la polenta, agafant també notorietat les postres.

Les Pintures de la Pia Almoina

Les pintures de la Pia Almoina dels segles XIV al XVI,  procedents de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida i conservades al Museu de Lleida, representen un testimoni gràfic que permet apropar-nos a diversos aspectes de la vida quotidiana dels darrers segles medievals.

Aquestes pintures ens atansen a una pobresa que era present als carrers de la ciutat. Trobem representats homes i dones, amb vestidures humils i cossos mig nus, que transmeten les sensacions que comporta veure's abocats a la marginació social. Entre ells també trobem representats pelegrins i pelegrines que feien parada en la institució per a descansar en el seu trajecte del Camí de Sant Jaume.

Ens trobem davant d'una taula parada amb aixovar domèstic de l'època, gerres, bols, ganivets, dos tipus de pa, un de rodó i unes "barretes" de pa sense llevat.

Curiositats del Sant Sopar de Leonardo

El Sant Sopar de Leonardo va estar pintat agafant models reals per a representar els 12 apòstols i Jesús. Va deixar pel final la figura de Judes ja que li va costar setmanes trobar un rostre que es pogués identificar amb una persona amb tanta maldat. Finalment va trobar en un presoner de Roma l’home que reunia aquestes característiques. El presoner, al acabar a pintura, li digué si no el reconeixia i Leonardo va respondre que no. Finalment, el noi li contestà que ell era l’home que Leonardo havia escollit temps enrere per a representar la figura de Jesús. Pot ser per això Judes es troba donant l’esquena a l’espectador i no s’aprecia bé el seu rostre.

Altra curiositat del Sant Sopar de Leonardo és que el fresc es composat per 13 personatges: Jesús, 11 apòstols i una dona, possiblement Maria Magdalena, que curiosament el seu cos i el de Jesús formen la lletra V, i sembla que ell li busca la mà.

(Tan, Paul Lee. Encyclopedia of 7700 Illustrations. “Rockville, Maryland: Assurance Publisher, 1979 (pàg. 235).

Per pintar el Sant Sopar, Leonardo va provar tota una selecció de menús apropiats per aquell esdeveniment. Va passar-se tres anys per a decidir els plats amb l’ajuda de cinc servents, i va acabar optant per un menú auster basat en peix, pa i vi.

(http://www.lagranepoca.com/stories/20101222/15876-curiosidades-del-genial-leonardo-da-vinci-parte-ii)

Més curiositats sobre el Sant Sopar...

Gràcies als manuscrits de l'escriptor Mateo Bandello (1485-1561), sabem que Leonardo va passar-se moltes hores, al llarg de tot un any observant pensatiu el mur del refectori del monestir de Santa María delle Grazie on havia de pintar el Sant Sopar. Va emprar tres anys de la seva vida en pintar aquesta obra.

En aquest refectori, s'hi va fer portar una llarga taula ornada amb gerres de vi, gots, aliments, etc, tal com s'imaginava que podia ser una taula parada de l'època de la colonització romana. Leonardo i tots els seus ajudants i models ocupaven  la cuina i el refectori d'aquest monestir dia i nit, fet que motivà les protestes del prior adduint que el mestre Leonardo podia dur a la ruïna el monestir. Sembla ser que amb tot aquest enrenou els ajudants no van realitzar bé la preparació d'estuc per a la pintura mural. L'obra ja va escrostar-se i deteriorar-se abans de ser acabada.

Els misteris de la Mona Lisa

El famós quadre de la Mona Lisa de Leonardo podria ser un autoretrat del propi autor. El psiquiatra britànic Digby Quested ens sorprén amb un article publicat al Bulletin of the Royal College o Psychiatrists amb la teoria del mirall invertit. Però aquesta teoria no és nova ja que als anys 80 uns anàlisis amb raig X demostraven que la Mona Lisa i l’autoretrat de Leonardo durant la seva vellesa encaixaven perfectament. Quested afegeix que el somriure de la Mona Lisa inclinat cap a l’esquerra és més propi d’un somriure masculí, per tant, la imatge podria ser un autoretrat invertit.

(elpais.com/diario/1992/12/17/cultura/724546804_850215.html)

El somriure de la Mona Lisa és un truc. Leonardo va pintar-lo amb mitjançant una tècnica pictòrica que fa creure a l’ull humà aquesta expressió. Segons un estudi el somriure sembla canviar segons el punt on fixem la mirada. Si la mirem als ulls, els quals et segueixen a mirada des d’on la miris, veiem com ella esbossa un subtil somriure, però si la mirem a la boca aquesta rialla desapareix deixant una expressió neutra. Sembla que Leonardo va utilitzar tècniques per enganyar a l’espectador, i en aquest cas ho podria haver fet gràcies a la tècnica del sfumato, en que s’afegeixen capes de pintura unes damunt les altres per generar canvis subtils al reflex de la llum.

(www.abc.es/hemeroteca/historico-16-03-2010/abc/Cultura/la-sonrisa-de-mona-lisa-es-un-truco_114223794485.html)

Leonardo da Vinci i les tècniques artístiques

Durant el Renaixement, les tècniques pictòriques van estar en constant evolució. Leonardo da Vinci va dedicar tota la seva vida intentant inventar noves tècniques pictòriques i millorar les tècniques convencionals, sense tenir massa èxit. Els seus quaderns de notes contenen fòrmules magistrals fetes per ell mateix. Va deixar escrit el procediment per a extreure la resina dels xiprers per a l'elaboració  d'un vernís amb oli de nous. La seva invenció de pastels de colors, basats en la barreja amb pigments de cera, obrí noves possibilitats artístiques. Durant la seva estada com aprenent en el taller de Andrea de Verrocchio ja va experimentar amb la tècnica de la pintura a l'oli, que en aquells moments era nova a Itàlia.

(pinzelladadart.blogspot)

Els invents de Leonardo

Els invents de Leonardo

Leonardo da Vinci va dissenyar un gran nombre de màquines ingenioses: instruments científics, màquines per a la guerra i enginys voladors. Val a dir que Leonardo únicament va tenir patrocinadors per a realitzar els enginys bèl·lics. La gran majoria dels seus invents no es van poder dur a la pràctica ja que es considerava que superaven les possibilitats tècniques de l'època, malgrat que el geni va pensar tots els detalls per a la seva construcció.

  Molts dels seus dissenys tenen plànols detallats i instruccions destinades al taller que havia de dur a la pràctica els seus projectes. Leonardo fou el primer en estudiar científicament la resistència dels materials utilitzats en les construccions mecàniques i a partir d'aquestes investigacions va establir les seccions de les estructures de les seves màquines.

 Tota la seva obra va ser agrupada i estructurada per ell   mateix en tres elements: aire, terra i aigua. L'aigua va ser un dels principals objectius en les seves investigacions. La seva imaginació originà el doble casc de les embarcacions, el pont giratori o altres enginys basats en el "cargol d'Arquímedes". Un mecanisme amb el qual es podia moure l'aigua en contra de la força de gravetat.

Alguns d'aquests invents foren: la bicicleta, l'escafandra, el primer prototipus d'helicòpter, màquines voladores, el pont giratori, el canó rotatori, el model de propordció humana (l'home de Vitruvi), el contador de quilòmetres, un prototipus d'automòbil, el paracaigudes, l'anemòmetre, etc.

El resplendor de Da Vinci

Da Vinci va ser un home de ciència i relacionat amb l’astronomia. Va ser ell qui va descobrir i resoldre l’enigma de la brillantor de la Terra. La brillantor d’aquesta s’observa quan la Lluna es troba en fase creixent i en el seu interior veiem una Lluna plena fantasmagòrica. Això és la brillantor de la terra. És famosament coneguda per “la lluna vella als braços de la lluna nova”. Aquesta brillantor fantasmagòrica apareix ja que quan el Sol es pont la Lluna queda il·luminada en fase creixent i la Terra desprèn una forta llum fent així la resplendor. Leonardo creia que la Lluna tenia atmosfera i oceans, i que per això, era una excel·lent reflectora de la llum. Ell explica la resplendor de la Terra dient que gràcies a la llum del Sol que rebota als oceans de la Terra, aquesta s’acaba reflectint a la Lluna.

(ciencia.nasa.gov/science-at-nasa/2005/04oct_leonardo/)

(www.amnh.org/exhibitions/codex/2A2r.html) (fotografia)

Els "Robots" de cuina de Leonardo da Vinci

Leonardo dissenya aquest rostidor automàtic perquè el personal no estigués tot el dia donant voltes al menjar sobre el foc. Dins la xemeneia va incloure una hèlix que donava voltes impulsada per la corrent d’aire ascendent, que aquesta al mateix temps movia el rostidor, fent-lo girar més ràpid o més lent depenent de la quantitat de foc.