Romorantin: la ciutat ideal de Leonardo

Després de la seva victòria al nord d'Itàlia i la conquesta del ducat de Milà, el rei de França Francesc I,  va entrar en contacte amb l'artista milanès.

Leonardo va emigrar a la cort de França juntament amb el seu deixeble Francesco Melzi (1493-1572). Va treballar com a mínim  dos anys  en el projecte, fins a la seva defunció el 1519. Es conserven pocs documents, però aquests revelen que va projectar un palau reial i una ciutat lacustre, situada en una xarxa de comunicacions fluvials que posaven en contacte el Mediterrani amb l'Atlàntic, facilitant el transport de mercaderies.

Captivat pels projectes de millora, defensa, higiene i ornamentació que Leonardo havia desenvolupat a la ciutat de Milà, el rei va encarregar-li el projecte de reordenació de la cort  i la construcció d’una nova capital just al centre de França, allí on havia passat la seva infància.

En referència al palau reial Leonardo ens els seus apunts donava els següents consells:

•  Les sales que desitgi destinar a balls o a realitzar diferents tipus de salts o moviments diversos amb un grup nombrós de gent hauran d'estar en la planta baixa, doncs he vist esfondrar-se algunes i provocar la mort de moltes persones. Sobretot, observi que totes les parets, per molt fines que siguin, tinguin els seus fonaments en el sòl o sobre arcs ben instal·lats.

• Els entresòls dels habitatges hauran d'estar separats per parets de maons estrets i sense bigues, pel risc d'incendi.

• Els entresòls hauran d'estar voltats; quantes menys voltes hi hagi, més fortes hauran de ser.

• Les faixes de roure hauran de quedar tancades en les parets per evitar que el foc pugui danyar-les.

• Els excusats hauran de ser nombrosos i estar connectats entre si, de manera que l'olor no pugui estendre's per les habitacions, i les seves portes hauran de tancar-se automàticament.

Anna Hallado i Leonardo da Vinci

INSÒLIT
Amb aquesta aproximació a LdV, des de la seva cuina, refermarem la imatge insòlita del personatge històric.
CURIÓS
Despertar la curiositat del comensal és un dels objectius d’aquest recorregut per creacions i inspiracions gastronòmiques iniciades al segle XV pel geni i re-elaborades al XXI.
MODERN
Justament, en plena renovació de molts aspectes culinaris, iniciada per una munió de cuiners creatius, conectem amb un avantpassat que ens confirma com, l’enginy aplicat en el treball dels fogons, ens situa en la postura veritablement moderna.
ACTUAL
Descobrir que, afortunadament, el temps no passa en va i la cuina, com la humanitat, evoluciona favorablement i les receptes, amb més motiu, si ens venen signades per un geni, són mereixedores d’una actualització a la nostra mida.
TECNOLOGIA
La precisió no està renyida amb la creativitat, però per poder transmetre a tothom d’una forma didàctica les creacions gastronòmiques cal fer-ne ús. Precisió en tecnologia culinària significa emprar un sistema que ens eviti sorpreses desagradables, per això en aquesta difusió gastronòmica de LdV utilitzarem unes fòrmules i uns estris contemporanis.


Anna Hallado, sis-cents anys després...

Como Pomona i Leonardo da Vinci

"Poder comentar un sopar inspirat en Leonardo da Vinci és una regal per a qualsevol comunicador gastronòmic. Amb Leonardo tenim una paradigmàtica convergència humanística del científic i l'artista. Com a científic, trobava solucions tècniques per a limitacions de la realitat; com a artista, d'aquesta mateixa limitada realitat que contemplava, sabia mostrar la bellesa per omplir l'ànima interior de tots els que gaudim de la seva obra.

Tant si comentem els seus invents i estris de cuina i gastronomia (tercera dent de la forquilla, tovallons, rostidors, ventiladors de cuina...); com si pensem en la seva faceta com a cap de banquets d'una cort com la del renaixentista Ducat de Milà; el científic i l'artista es tornen a donar la mà.

En el fons, com a gran humanista, crec que Leonardo coincidia en què l'home està "dissenyat" per ser feliç i al voltant de la taula, les persones toquem la felicitat en moltes ocasions. Així, da Vinci inventava contínuament per augmentar el grau d'aquesta experiència gastronòmica i alhora tan artística."

Como Pomona

El cuiner Sergio Fernández i Leonardo da Vinci

El popular cuiner Sergio Fernandez, conegut per la seva participació en el canal de televisió especialitzat en gastronomia Canal Cocina, explica en aquesta entrevista com la figura de Leonardo da Vinci l'ha influenciat en la seva professió de cuiner.

Aquí teniu el vídeo de l'entrevista titulada:

"El personaje de Sergio Fernandez"

Santa Anna, l'obra mestra definitiva de Leonardo da Vinci

Del 29 de març al 25 de juny de 2102, el Museu del Louvre presenta l'exposició "Sainte Anne, l'ultime chef-d'ouvre de Léonard da Vinci". Obra mestra de Leonardo da Vinci restaurada amb l'ajuda del Centre d'Investigació i Restauració dels Museus de França, la Verge i el Nen amb Santa Anna és al cor d'una extraordinària exposició que reuneix per primera vegada tota una sèrie de documents relacionats amb aquesta taula.

La mostra conté esbossos de composició, dibuixos preparatoris, estudis de paisatge i el magnífic cartró de la National Gallery de Londres-mai mostrats al costat de la taula des de la mort de Leonardo- que il · lustren, entre altres coses, aquesta llarga meditació i reflecteixen diferents solucions  proposades successivament pel mestre.

La presentació d'altres pintures de Leonardo da Vinci també serveix per mostrar com la Sainte Anne és la veritable culminació de la recerca moltes i diverses sobre la naturalesa de l'artista i l'art. Per tal de donar plena dimensió de la naturalesa innovadora d'aquest treball, l'exposició també tracta de reemplaçar en la tradició iconogràfica relacionada amb això (la Verge i el Nen amb Santa Anna) i es centra en la influència considerable que va tenir en l'art italià del segle XVI.

Biblioteca Leonardiana e-Leo

La Biblioteca Pública de Leonardo Vinci té la col · lecció completa de les edicions de les obres de Leonardo des de 1651.
Aquest arxiu digital va ser dissenyat i construït amb l'objectiu de salvaguardar material documental. També ofereix als estudiants un estudi més avançat de les obres de Leonardo da Vinci .


e-Leo aporta als seus usuaris:

• Funcions de referència (exploració manuscrits)
• Índex de dibuixos
• Glossari leonardià
• Índex alfabètic els repertoris lèxics de Leonardo 1905-1999
• En les funcions de text de cerca: cerca de termes / analitza i Classificació

La cuina del Renaixement

 La cuina del Renaixement

L'arribada del  Renaixement a la cultura europea els segles XV i XVI va tenir com a "epicentre" les ciutats italianes de Florència, Venècia i Milà.  A partir d'aquell moment l'art de la cuina començà a experimentar una transformació que va consistir en passar de ser una raó de subsistència a convertir-se en un art, un exercici plaent dels sentits, una sublimació del poder; el menjar esdevé una espècie de religió per als poderosos, i es converteix en un instrument de gaudi i un dels elements de diferenciació social més acusats.

Al començament del Renaixement gairebé totes les cuines dels diversos països d'Europa estaven influenciades per les cuines romana o àrab, i a la zona mediterrània per les dues. A partir d'aquí tots els països comencen a donar el seu toc personal a la seva forma de cuinar.

L’era del Renaixement a la cuina, és l’era dels receptaris com el "Llibre de Coch", que no només faran èmfasi en allò relacionat amb les receptes, sinó també en la instauració i promoció dels bons modals, l'ordre dels menjars i com acomodar-se a la taula. Leonardo da Vinci representa un dels seus majors exponents, ja que va contribuir a l’evolució d’una cuina medieval arcaica i “avorrida”, cap a una gastronomia més refinada que donaria molta importància als banquets i a les "escenografies" que els acompanyarien.

Perden protagonisme a les taules els animals servits sencers als estofats i dins de pastissos, al seu lloc es proposen carns tallades, s’utilitzaven parts dels animals molt diferents a les actuals: peülles, cues, llengües, etc. Un exemple d’aquesta moda el trobem en el menú proposat per Leonardo per la boda d’una neboda de Ludovico Sforza i que, sembla ser, Leonardo havia preparat per portar-lo a terme a la taberna que gestionava conjuntament amb el seu amic Sandro Botticelli,  “Les tres granotes”:

·         Una anxova enrotllada descansant sobre una llesca a semblança d’una granota

·         Una altra anxova enroscada al voltant d’un brot de col

·         Una pastanaga, bellament tallada

·         El cor d’una carxofa

·         Dues meitats d’un cogombre sobre una fulla d’enciam

·         El pit d’una curruca

·         L’ou d’una aufreda

·         Els testicles d’un xai amb crema (freda)

·         La pota d’una granota sobre una fulla de dent de lleó

·         La peülla d’una ovella bullida, desossada

Cal destacar que s’introdueix l’ús de les pastes, principalment la lasagna i de farines com la polenta, agafant també notorietat les postres.

Les Pintures de la Pia Almoina

Les pintures de la Pia Almoina dels segles XIV al XVI,  procedents de la Pia Almoina de la Seu Vella de Lleida i conservades al Museu de Lleida, representen un testimoni gràfic que permet apropar-nos a diversos aspectes de la vida quotidiana dels darrers segles medievals.

Aquestes pintures ens atansen a una pobresa que era present als carrers de la ciutat. Trobem representats homes i dones, amb vestidures humils i cossos mig nus, que transmeten les sensacions que comporta veure's abocats a la marginació social. Entre ells també trobem representats pelegrins i pelegrines que feien parada en la institució per a descansar en el seu trajecte del Camí de Sant Jaume.

Ens trobem davant d'una taula parada amb aixovar domèstic de l'època, gerres, bols, ganivets, dos tipus de pa, un de rodó i unes "barretes" de pa sense llevat.

Curiositats del Sant Sopar de Leonardo

El Sant Sopar de Leonardo va estar pintat agafant models reals per a representar els 12 apòstols i Jesús. Va deixar pel final la figura de Judes ja que li va costar setmanes trobar un rostre que es pogués identificar amb una persona amb tanta maldat. Finalment va trobar en un presoner de Roma l’home que reunia aquestes característiques. El presoner, al acabar a pintura, li digué si no el reconeixia i Leonardo va respondre que no. Finalment, el noi li contestà que ell era l’home que Leonardo havia escollit temps enrere per a representar la figura de Jesús. Pot ser per això Judes es troba donant l’esquena a l’espectador i no s’aprecia bé el seu rostre.

Altra curiositat del Sant Sopar de Leonardo és que el fresc es composat per 13 personatges: Jesús, 11 apòstols i una dona, possiblement Maria Magdalena, que curiosament el seu cos i el de Jesús formen la lletra V, i sembla que ell li busca la mà.

(Tan, Paul Lee. Encyclopedia of 7700 Illustrations. “Rockville, Maryland: Assurance Publisher, 1979 (pàg. 235).

Per pintar el Sant Sopar, Leonardo va provar tota una selecció de menús apropiats per aquell esdeveniment. Va passar-se tres anys per a decidir els plats amb l’ajuda de cinc servents, i va acabar optant per un menú auster basat en peix, pa i vi.

(http://www.lagranepoca.com/stories/20101222/15876-curiosidades-del-genial-leonardo-da-vinci-parte-ii)

Més curiositats sobre el Sant Sopar...

Gràcies als manuscrits de l'escriptor Mateo Bandello (1485-1561), sabem que Leonardo va passar-se moltes hores, al llarg de tot un any observant pensatiu el mur del refectori del monestir de Santa María delle Grazie on havia de pintar el Sant Sopar. Va emprar tres anys de la seva vida en pintar aquesta obra.

En aquest refectori, s'hi va fer portar una llarga taula ornada amb gerres de vi, gots, aliments, etc, tal com s'imaginava que podia ser una taula parada de l'època de la colonització romana. Leonardo i tots els seus ajudants i models ocupaven  la cuina i el refectori d'aquest monestir dia i nit, fet que motivà les protestes del prior adduint que el mestre Leonardo podia dur a la ruïna el monestir. Sembla ser que amb tot aquest enrenou els ajudants no van realitzar bé la preparació d'estuc per a la pintura mural. L'obra ja va escrostar-se i deteriorar-se abans de ser acabada.

Els misteris de la Mona Lisa

El famós quadre de la Mona Lisa de Leonardo podria ser un autoretrat del propi autor. El psiquiatra britànic Digby Quested ens sorprén amb un article publicat al Bulletin of the Royal College o Psychiatrists amb la teoria del mirall invertit. Però aquesta teoria no és nova ja que als anys 80 uns anàlisis amb raig X demostraven que la Mona Lisa i l’autoretrat de Leonardo durant la seva vellesa encaixaven perfectament. Quested afegeix que el somriure de la Mona Lisa inclinat cap a l’esquerra és més propi d’un somriure masculí, per tant, la imatge podria ser un autoretrat invertit.

(elpais.com/diario/1992/12/17/cultura/724546804_850215.html)

El somriure de la Mona Lisa és un truc. Leonardo va pintar-lo amb mitjançant una tècnica pictòrica que fa creure a l’ull humà aquesta expressió. Segons un estudi el somriure sembla canviar segons el punt on fixem la mirada. Si la mirem als ulls, els quals et segueixen a mirada des d’on la miris, veiem com ella esbossa un subtil somriure, però si la mirem a la boca aquesta rialla desapareix deixant una expressió neutra. Sembla que Leonardo va utilitzar tècniques per enganyar a l’espectador, i en aquest cas ho podria haver fet gràcies a la tècnica del sfumato, en que s’afegeixen capes de pintura unes damunt les altres per generar canvis subtils al reflex de la llum.

(www.abc.es/hemeroteca/historico-16-03-2010/abc/Cultura/la-sonrisa-de-mona-lisa-es-un-truco_114223794485.html)

Leonardo da Vinci i les tècniques artístiques

Durant el Renaixement, les tècniques pictòriques van estar en constant evolució. Leonardo da Vinci va dedicar tota la seva vida intentant inventar noves tècniques pictòriques i millorar les tècniques convencionals, sense tenir massa èxit. Els seus quaderns de notes contenen fòrmules magistrals fetes per ell mateix. Va deixar escrit el procediment per a extreure la resina dels xiprers per a l'elaboració  d'un vernís amb oli de nous. La seva invenció de pastels de colors, basats en la barreja amb pigments de cera, obrí noves possibilitats artístiques. Durant la seva estada com aprenent en el taller de Andrea de Verrocchio ja va experimentar amb la tècnica de la pintura a l'oli, que en aquells moments era nova a Itàlia.

(pinzelladadart.blogspot)

Els invents de Leonardo

Els invents de Leonardo

Leonardo da Vinci va dissenyar un gran nombre de màquines ingenioses: instruments científics, màquines per a la guerra i enginys voladors. Val a dir que Leonardo únicament va tenir patrocinadors per a realitzar els enginys bèl·lics. La gran majoria dels seus invents no es van poder dur a la pràctica ja que es considerava que superaven les possibilitats tècniques de l'època, malgrat que el geni va pensar tots els detalls per a la seva construcció.

  Molts dels seus dissenys tenen plànols detallats i instruccions destinades al taller que havia de dur a la pràctica els seus projectes. Leonardo fou el primer en estudiar científicament la resistència dels materials utilitzats en les construccions mecàniques i a partir d'aquestes investigacions va establir les seccions de les estructures de les seves màquines.

 Tota la seva obra va ser agrupada i estructurada per ell   mateix en tres elements: aire, terra i aigua. L'aigua va ser un dels principals objectius en les seves investigacions. La seva imaginació originà el doble casc de les embarcacions, el pont giratori o altres enginys basats en el "cargol d'Arquímedes". Un mecanisme amb el qual es podia moure l'aigua en contra de la força de gravetat.

Alguns d'aquests invents foren: la bicicleta, l'escafandra, el primer prototipus d'helicòpter, màquines voladores, el pont giratori, el canó rotatori, el model de propordció humana (l'home de Vitruvi), el contador de quilòmetres, un prototipus d'automòbil, el paracaigudes, l'anemòmetre, etc.

El resplendor de Da Vinci

Da Vinci va ser un home de ciència i relacionat amb l’astronomia. Va ser ell qui va descobrir i resoldre l’enigma de la brillantor de la Terra. La brillantor d’aquesta s’observa quan la Lluna es troba en fase creixent i en el seu interior veiem una Lluna plena fantasmagòrica. Això és la brillantor de la terra. És famosament coneguda per “la lluna vella als braços de la lluna nova”. Aquesta brillantor fantasmagòrica apareix ja que quan el Sol es pont la Lluna queda il·luminada en fase creixent i la Terra desprèn una forta llum fent així la resplendor. Leonardo creia que la Lluna tenia atmosfera i oceans, i que per això, era una excel·lent reflectora de la llum. Ell explica la resplendor de la Terra dient que gràcies a la llum del Sol que rebota als oceans de la Terra, aquesta s’acaba reflectint a la Lluna.

(ciencia.nasa.gov/science-at-nasa/2005/04oct_leonardo/)

(www.amnh.org/exhibitions/codex/2A2r.html) (fotografia)

Els "Robots" de cuina de Leonardo da Vinci

Leonardo dissenya aquest rostidor automàtic perquè el personal no estigués tot el dia donant voltes al menjar sobre el foc. Dins la xemeneia va incloure una hèlix que donava voltes impulsada per la corrent d’aire ascendent, que aquesta al mateix temps movia el rostidor, fent-lo girar més ràpid o més lent depenent de la quantitat de foc.

Els bons modals a la taula

Leonardo da Vinci va ser un dels impulsors de les bones maneres de comportar-se a la taula. Al llibre "Notas de cocina de Leonardo da Vinci. La afición desconocida de un genio" es mencionen algunes de les normes que considerava pertinents alhora de comportar-se a la taula:


Cap convidat ha d'asseure's sobre la taula, ni d'esquena a la taula, ni sobre la falda de qualsevol un altre convidat.

• No posar una cama sobre la taula.
• No asseure's sota la taula en cap moment.
• No posar el cap sobre el plat.
• No prendre menjar del plat del seu veí de taula tret que tingui el seu coneixement.
• No posar trossos del seu propi menjar, o a mitjà mastegar sobre el plat dels seus veïns.
• No ha d'esbandir el ganivet en les vestidures del seu veí de taula.
• No utilitzar el seu ganivet per fer dibuixos sobre la taula.
• No agafar menjar de la taula i guardar-la en la seva bossa per menjar-la més tard.
• No ha de netejar la seva armadura en la taula.
• No ha d'escopir.
• No ha de pessigar ni copejar al seu veí de taula.
• No ha de fer sorolls o bufits.
• No ha de posar els ulls en blanc o posar cares horribles.
• No ha de posar el dit en el nas o en l'orella.
• No ha de cantar, ni vociferar.
• No ha de conspirar en la taula.
• No ha de fer insinuacions impúdiques als patges ni jugar amb els seus cossos.
• No ha calar foc al seu company.
• No ha de copejar als servents tret que sigui en defensa pròpia.
• Si ha de vomitar, ha d'abandonar la taula.

I la més sorprenent de totes!!!

Si es va a cometre un assassinat en la taula, és correcte que l'assassí es col·loqui al costat del que serà objecte de “el seu art”, per no entorpir la conversa i delimitar la zona del mateix.

Una obra de Leonardo da Vinci roman amagada darrera d'un mur del Palazzo Vecchio de Florencia

Segons l'enginyer florentí Maurizio Seracini, una obra del geni renaixentista podria romandre al darrera d'un mur del Palazzo Vecchio de Florència. Seracini proposà la recerca d'aquesta obra, realitzada l'any 1503, coneguda com La batalla d'Anghiari. Aquesta pintura mural podria trobar-se al darrera del panell dret que decora el mur oriental del Saló dels Cinc-cents del Palazzo Vecchio de Florència.
A sobre d'aquestes pintures Giorgio Vasari hi pintà una altra escena titulada La Batalla de Marcià. El mur amb els frescs de Vasari i el més antic, on s'hi trobarien les pintures de Leonardo, estan separades per una càmera d'aire d'entre 10 i 15 mm. de gruix. La seva existència s'ha confirmat per prospeccions amb georadar i amb la recent utilització d'una sonda endoscòpica.

WWW.NATIONALGEOGRAPHIC.COM.ES   Març 2012

Leonardo en la contemporaneïtat

El  fotògraf Manuel Outumuro , a través d’actors i actius espanyols, ha sobrepassat els límits de l’art. Ha fet una pròpia interpretació de famoses pintures de la història de l’art: “no son fotografías que tratan de parecer cuadros, sino cuadros que quieren ser fotografías”. Leonor Watling representa la “Dama del armiño” de Leonardo da Vinci.

(cultura.elpais.com/cultura/2012/03/02/actualidad/1330686688_604289.html)